"El dolor una sensació horrible que experimentem des del moment de néixer".
El dolor és una sensació de temor unit al plor de tristesa inconscient de incontrol de la ment.
El dolor forma part de la nostra vida, tan quan patim emocionalment com quan ens fem una ferida.
Però no es ell el culpable de moments horribles de la nostra vida? No som nosaltres les persones que el fem aparèixer de cop però no li deixem anar-se? La resposta es ben evident doncs continuo dient que sempre estarà allà perquè no es un sentiment, una idea, un estat negatiu, al contrari, és una alerta sobre algun fet que no va bé i que s'ha d'arreglar i/o matitzar.
El dolor sempre sicatritza lo que en ferides pot durar 1 setmana, uns dies, uns minuts..., el psicològic és el més profund, és el que ens farà anar per un camí o per un altre, és el tambor de la nostra vida que sempre estarà sonant i nosaltres tenim el poder de canviar la seva melodia i el seu to.
Ara, podem utilitzar unes medicines químiques o psicològiques: per la ferida la mèdica per l'altre dolor podem utilitzar l'AMOR,perquè si tenim una mica de amor, una xispa del seu hardor ens curarem, viurem i lluitarem.
Una abraçada es pot convertir en el remei més immediat més efectiu per curar qualsevol mal tan físic com psíquic.
Per això tots en algun moment de la nostra vida necessitem algú que ens doni una abraçada per mínima que sigue, per instantània, momentània encara que sigue un segon de la nostra vida.
Sempre si tens algú en qui confiar, en qui comptar, en qui parlar la vida serà més fàcil i podrás fer un parèntesis de la negativitat que te pot envoltar, es a dir, del DOLOR.
Pregària:
Què el amor sigue en vosaltres, i en el vostre esperit.
Fiqueu la mà al cor i veureu com batega sou de carn i d'ós però també teniu ànima.
Obrirem i tancarem els braços per rebre amor i per donar-ne.
Què els moments dolços siguin eterns i el dolents curts.
Amor.
ELS IDEALS NO MOREN MAI
