La sensiblitat, la sensació més delicada i més amagada del nostre ésser.
Sempre, des de ben petits, em sigut sensibles a una emoció com al tacte.
La sensiblitat es la tonicitat del cos i de la ment que experimenten un sentiment de plaer i benestar propi de tot ésser viu de tot animal.
És la sensació més viva, més notòria però a la vegada més temuda, doncs l'ésser humà no vol acceptar mai ser sensible perquè per a ell es simptoma de debilitat de cobardia i, a més a més, es considera femení.
Doncs, no és un home i una dona éssers d'una mateixa unitat homogènia? no es exòtic quan un home pot percebre la sensiblitat de la dona de la mateixa manera, emocionar-se amb paraules d'apreci i per veure un cuadre on es represente la bellesa de la dona (Leonardo da vinci ) ?
Hem de acceptar que som sensibles però no temibles donsc la bellesa de la persona recau en la sensibilitat, honestitat i senzillesa dels seus pensaments i del seu físic.
Sensible és una paraula composta per sentiments de plaer i benestar de lujuria i amor, de declaracións de per guerres o per traicions.
La lujuria forma part meua i l'amor li dóna ardor amb pasió estima i comprensió.
No hay comentarios:
Publicar un comentario