martes, 21 de febrero de 2012

Plaer

La calidés de les paraules fan que una persona tingue vida plaentera.

Perquè les persones sempre neguem allò que ens satisfà psiquic i fisicament, perquè la societat ens indica que esta malament, ens condiciona la nostra manera de ser, la nostra conducta.

No és el plaer una sensació convinada amb atracció sobre un objecte/ésser en qüestió? 

Si es per un objecte inanimat, per algo quelcom es no humà encara ens atrevim a experimentar-lo tot i que posem totes les pegues possibles, i, ens justifiquem en un NO.

L'ésser humà de tota la vida sempre ha desitjat lo inalcançable, però quan ho ha tingut a prop l'ha rebutjar per lo que pasa sempre en aquests casos: LA POR

Tot se basa en la por, en la negativa dels demès, del rebuig. Doncs el cos, en el seu conjunt és molt perceptiu i busca allò que li proporcioni un plaer psíquic i físic.


El plaer és una sensació de poder compensada per allò mitjançant l'acció, generada per la trobada d'una dolça i silenciosa cançó.


No ens hem de negar a disfrutar de la vida en tots els seus aspectes.




ELS IDEALS NO MOREN MAI

No hay comentarios:

Publicar un comentario