La vida

"L'amistat és com una corda, la fas, la dónes i la lligues".

Sempre és bo contar amb algú, que te pugue escolta, que te pugue sentir viva.

Perquè la vida és trista, está plena de pena de pavor de lújuria i de temor. 

Sempre tenim temor, sempre sentim aquell pavor, contagiós que ens arriva que ens contamina que ens obliga a mirar cada dia a la finestra sense cap  tipus de esperança.

Però es la anyorança la balança de la nostra ànima? és la tristor una dolça cançó?

Mireu-vos cada dia a l'espill, contempleu-vos, mireu la vostra cara en general, contempleu les vostre mans, els vostres peus, la vostra estructura corporal tota. Penseu que sou ànimes pures ànimes que corren pel univers que sou meravelloses en tot lo seu esplendor.

Què la vida sigue més lleugera i que m'hos la mengessem sencera.