Oblidar

És difícil oblidar si alguna vegada vas apendre a estimar, 

és més fàcil plorar i en la foscor fer vida.

Doncs l'acte d'oblidar es innat per la nostra supervivència emocional, 

per deixar de banda els dolor les penes i la maldad que alguna vegada es va presentar disfressada de bondad.

Però no es l'oblid a la vegada una manera de recordar allò que et va trencar en mil trossos sense poder-se pegar ? perquè si ho forcem llavors recordem! 

Quan es inconscient es per una jugada de la ment intentant assimilant coneixements, aprenentatges i moralitat.

No sempre l'oblid és la solució al mal perquè tota personalitat, tot pensament sigui bo o negatiu radica en el subconscient. Si alguna cosa o a algú no pots oblidar, llevar-te de la ment i només penses en estimar es perquè et produeix felicitat i serenitat et cura de veritat.

L'acte d'oblidar és com el mar pots tindre ocassions de total ceguetat però d'altres de gran claretat.

ELS IDEALS NO MOREN MAI