Lluna de plata, lluna màgica de gloria i sabiduria ens vesteixes de nit i de dia.
Vida surt de la teva lluentor en forma de amor.
Doncs cada vegada que et veig, el meu cor s'il·lumina i la meva sang bull d'adrenalina.
Dolça és la teva imatge, cada nit il·lumines el meu paisatge doncs sempre espero cada dia veure't en cada viatge.
Quan no et veig.. la meva ànima s'apaga, es submergeix en el dolor i em vesteixo de dol.
Sí, tu ets el meu sol, perquè encara que no et vegi en el meu pensament estàs per això en cada moment sentiré la teva presència la teva inocència i la teva herència.
Espero que, si el món s'acaba, tu, la meva bella enamorada et sentigues com una fada i que no et rendeixis per res ni pels mals moments doncs tu ets tots els meus presents.
Què l'amor sigui amb vosaltres i amb el vostre esperit!
Quin poema! Crec que lo millor que pots fer quan estas enamorada es escriure poemes aixi.
ResponderEliminarPenso que una de les millors formes de expresar-ho es amb la poesia, has expressat el que sents. Continua aixi.