Me fa mal el cor, no puc deixar de sentir dolor,
doncs sóc com una flor sense pétals, sense amor.
En la foscor em trobo jo, sense esperança ni vida
plorant pels racons amb la dolça melodia de la melancolia,
doncs cada dia, per tu moriria.
I entre espines de marfil intento tallar aquest fil de pena i de tristor,
canviant-lo de color,
i així aconseguir, per fi, seguir un nou camí.
Tot i que sempre em trobaré obstacles i que no crec amb els miracles,
l'amargura em vol absorbir amb els seus tentacles i fer-me patir, però jo vull sortir
d'aquest bucle i sentir la fragància de la vida algun dia en mi.
ELS IDEALS NO MOREN MAI
No hay comentarios:
Publicar un comentario