El fi

Tot destí té el seu fi, sempre quedant-se en els moments pasats presents i futurs que ens agraden i donar-li punt i final als dolents.

El que vius se queda entre nosaltres i entre la nostra guia

Tots són: moments bons, moments dolços, tendres i exòtics que queden en el nostre pensament, en el nostre cor i per tant ens fa humans.

Cadascú se queda en la cosa que més li sigue significatiu: Yo em quedo en l'Amor, la picardia, el carinyo i la sabiduria.

Que els nostres destins no se separen mai, que tots estem lligats a una corda que no volem caure ni solar-m'hos. Que el amor regne en els nostres cors i la esperança quedi intacta.

Els moments de joc, les paraules juganeres i tendres, la mirada dolça i forta que te fa anar cap endavant i te donen ganes de lluitar. 

La lujuria, els moments dolços, tendres, comprensius, moguts i educatius no es perguen pel camí

Els ideas no moren mai però el meu cor se resenteig