El meu cor

 - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

El cor es símbol d'amor, de esforç però també de por.

En ell vivim convivim cada dia, en harmonia i serenitat.

En ell aprenem cada matí, cada tarda com sortir com exprimir la riquesa del nostre esperit. 

Una vida sense ell diuen que es nefasta que no et dóna sortida ni esperança,

però jo, entre llàgrima i llàgrima suplico a la meva ànima que neixi d'una vegada, perquè vull ser estimada perquè vull estimar perquè estic enamorada de la vida.

La pena m'embaeix, i no sé com ensortir-me doncs, jo vull tindre un cor, jo vull tindre ànima, vull llevar-me aquesta pasimonia, que m'amoïna, que no em deixa respirar, de veritat.

Si hi ha algú, si me sent algú, acompanya'm, tinc por, tinc temor perque en aquesta foscor no veig el meu cor no veig la meva ànima no veig alegria només veig llagrimes.

Si algú llegeix això, vull que sàpigue que:

T'estimo de veritat i això em crea una gran serenitat!!!
Los ideals no moren persisteixen!!