La tranquilitat

La persona tranquil·la no necessita til·la sinò que cada dia se li digue una bona paraula d'amor ben dita.

La tranquil·litat sinònim de serenitat, de estima i humiltat, de vida fins la eternitat i de amor fins la posteritat.

La tranquil·litat va unida a la seguretat perquè quan se percep cos i ànima passen a ser un ésser únic.

Però la pròpia tranquil·litat necessita un vehicle, una energia per a funcionar. Aquesta s'obté amb l'AMOR.

Perquè aquest "fenòmen" se manifesta de moltes maneres i formes ( una mirada, una carícia, un somriure, una ABRAÇADA...).

La tranquil·litat neix de l'obtenció d'un o varis "ingredients" dels abans esmentats, empleats d'una manera segura i significativa.

De vegades, per no dir sempre, necessitem una pesona que ens trasmeteixi aquest tipus de energia perquè som incapaços de trasmitir-la i/o fabricar-la. El qué és bo es poder absorbir-la, disfrutar-la, sentir la seva notorietat, la seva força i convertir-la en una ferramenta per combatre els enemics destructors que entren  sense permís ( POR, NERVIS, INSEGURETAT...).

Perquè la tranquil·litat ha de deixar de ser una  simple paraula ben dita i començar-la a impartir tots els dies de la nostra vida, per tal de aconseguir un equilibri físic i emocional.

Que el amor sigui en vosaltres i amb el vostre esperit! Love

ELS IDEALS NO MOREN MAI !!!

El riure

Quan riem és quan som vivim

Riem, perquè ens sentim bé perquè tenim vida perque som feliços.

Sempre tendim a controlar aquest estat perquè es considera que en segons quins llocs i moments no és adequat que aparegue. Però, per desgràcia, ens prenem massa en serio el fet de controlar-lo i acabem que ens fa temor riure i, per tant no ho fem. Llavors, axiò et provoca una espècie de depreció, de desolació. 

El riure es un estat de salut, en la que el cos i ànima estan en comunió i, per tant, te trobes agust, tranquil/la, alegre. També així, el cos es llibera de tensions, acabant relaxant-se.

Definició wikipedia de el riure: 

El riure és una resposta biològica produïda per l'organisme com a resposta a determinats estímuls, fonamentalment a l'estrès.

Popularment la hi considera bàsicament una resposta a moments o situacions d'humor, com a expressió externa de diversió, i relacionada amb l'alegria i la felicitat, encara que el riure,segons nombrosos estudis, com els de Robert provenir, està motivada per un estímul còmic enuna minoria dels casos quotidians. [1] Sol aparèixer, de forma més o menys simulada, com a complement emocional dels missatges verbals, així com en situacions d'estrès o en conductesde tipus lúdic com les pessigolles.

Link:  risa

Per això, sempre però sempre hem de trobar una estona per a riure, encara que sigue una hora, un minut, un segon de la nostra agetreada vida..

Els ideals no moren mai!!!

Plaer

La calidés de les paraules fan que una persona tingue vida plaentera.

Perquè les persones sempre neguem allò que ens satisfà psiquic i fisicament, perquè la societat ens indica que esta malament, ens condiciona la nostra manera de ser, la nostra conducta.

No és el plaer una sensació convinada amb atracció sobre un objecte/ésser en qüestió? 

Si es per un objecte inanimat, per algo quelcom es no humà encara ens atrevim a experimentar-lo tot i que posem totes les pegues possibles, i, ens justifiquem en un NO.

L'ésser humà de tota la vida sempre ha desitjat lo inalcançable, però quan ho ha tingut a prop l'ha rebutjar per lo que pasa sempre en aquests casos: LA POR

Tot se basa en la por, en la negativa dels demès, del rebuig. Doncs el cos, en el seu conjunt és molt perceptiu i busca allò que li proporcioni un plaer psíquic i físic.

El plaer és una sensació de poder compensada per allò mitjançant l'acció, generada per la trobada d'una dolça i silenciosa cançó.

No ens hem de negar a disfrutar de la vida en tots els seus aspectes.

ELS IDEALS NO MOREN MAI

El dolor

"El dolor una sensació horrible que experimentem des del moment de néixer".

El dolor és una sensació de temor unit al plor de tristesa inconscient de incontrol de la ment.

El dolor forma part de la nostra vida, tan quan patim emocionalment com quan ens fem una ferida.

Però no es ell el culpable de moments horribles de la nostra vida? No som nosaltres les persones que el fem aparèixer de cop però no li deixem anar-se? La resposta es ben evident doncs continuo dient que sempre estarà allà perquè no es un sentiment, una idea, un estat negatiu, al contrari, és una alerta sobre algun fet que no va bé i que s'ha d'arreglar i/o matitzar. 

El dolor sempre sicatritza lo que en ferides pot durar 1 setmana, uns dies, uns minuts..., el psicològic és el més profund, és el que ens farà anar per un camí o per un altre, és el tambor de la nostra vida que sempre estarà sonant i nosaltres tenim el poder de canviar la seva melodia i el seu to. 

Ara, podem utilitzar unes medicines químiques o psicològiques: per la ferida la mèdica per l'altre dolor podem utilitzar l'AMOR,perquè si tenim una mica de amor, una xispa del seu hardor ens curarem, viurem i lluitarem.

Una abraçada es pot convertir en el remei més immediat més efectiu per curar qualsevol mal tan físic com psíquic. 

Per això tots en algun moment de la nostra vida necessitem algú que ens doni una abraçada per mínima que sigue, per instantània, momentània encara que sigue un segon de la nostra vida.

 

Sempre si tens algú en qui confiar, en qui comptar, en qui parlar la vida serà més fàcil i podrás fer un parèntesis de la negativitat que te pot envoltar, es a dir, del DOLOR.

Pregària:

Què el amor sigue en vosaltres, i en el vostre esperit.

Fiqueu la mà al cor i veureu com batega sou de carn i d'ós però també teniu ànima.

Obrirem i tancarem els braços per rebre amor i per donar-ne.

Què els moments dolços siguin eterns i el dolents curts.

Amor.

ELS IDEALS NO MOREN MAI

La sensiblitat

La sensiblitat, la sensació més delicada i més amagada del nostre ésser.

Sempre, des de ben petits, em sigut sensibles a una emoció com al tacte.

La sensiblitat es la tonicitat del cos i de la ment que experimenten un sentiment de plaer i benestar propi de tot ésser viu de tot animal.

És la sensació més viva, més notòria però a la vegada més temuda, doncs l'ésser humà no vol acceptar mai ser sensible perquè per a ell es simptoma de debilitat de cobardia i, a més a més, es considera femení.

Doncs, no és un home i una dona éssers d'una mateixa unitat homogènia? no es exòtic quan un home pot percebre la sensiblitat de la dona de la mateixa manera, emocionar-se amb paraules d'apreci i per veure un cuadre on es represente la bellesa de la dona (Leonardo da vinci ) ?

Hem de acceptar que som sensibles però no temibles donsc la bellesa de la persona recau en la sensibilitat, honestitat i senzillesa dels seus pensaments i del seu físic.

Sensible és una paraula composta per sentiments de plaer i benestar de lujuria i amor, de declaracións de per guerres o per traicions.

La lujuria forma part meua i l'amor li dóna ardor amb pasió estima i comprensió.

Els idels no moren mai, el cos i l'ànima tampoc

La sinceritat

La sinceritat

La sinceritat, una paraula tan neta però a la vegada tan poc comú.

Cada dia, diem lletres, diem paraules conectades en un significat que li volem donar nosaltres. Però, quin és el seu veritable significat?

La sinceritat, dolça paraula amb autenticitat.

Simple pareix, doncs és la més difícil de conèixer es la més dificil de pèixer. 

Quan apareix quasi no se veu, però la notem i per això ens fiquem feliços.

La veritable sinceritat, neix de les paraules expressades amb el cor, però també de la reconeixença dels errors. Perquè equivocar-se es d'humanitat i reconeixer-ho és d'honestitat.

Sí, pareix fàcil de expressar en paraules de ser honest però no és la temor la que ens fa anar cap atràs? No som nosaltres, no mentim perquè ho volguessem fer, sinò perquè tenim temor: a ser apartats, indiscriminats, a no ser acceptats, a no ser ningú i a perder-m'hos en la més fosca eternitat.

Fiquem'hos la mà al cor i deixem'hos portar pel subconscient, ja que es ell qui ens revela el present vertader.

Los ideals no moren mai!!!!

Les emocions

"Les persones naixèm, vivim i morim"

En aquesta vida des del primer dia que obrim els ulls expressem sentiments, emocions.

La primera es alegria tot lo dia sense por sense temor ocults de la tristor.

Temor, sinònim de pavor, de caure en la foscor. 

Eufòria, ganes de riure de caure i aixecar-te de explorar-te.

Tristor, per temor de no senti la cançó, la cançó de la seguretat, de l'eternitat.

Pau, la sensació de més plaer, de serenitat de estabilitat.

Aburriment, un estat estàtic que sempre pot ser dinàmic.

La emoció, la més bonica de les sensacions, de sentir alegría, eufòria, tristesa i pau. No oblideu que sou persones que teniu cor, que sabeu estimar que teniu ànima dins d'un gran cor.

Expresseu-vos-les!!

La vida

"L'amistat és com una corda, la fas, la dónes i la lligues".

Sempre és bo contar amb algú, que te pugue escolta, que te pugue sentir viva.

Perquè la vida és trista, está plena de pena de pavor de lújuria i de temor. 

Sempre tenim temor, sempre sentim aquell pavor, contagiós que ens arriva que ens contamina que ens obliga a mirar cada dia a la finestra sense cap  tipus de esperança.

Però es la anyorança la balança de la nostra ànima? és la tristor una dolça cançó?

Mireu-vos cada dia a l'espill, contempleu-vos, mireu la vostra cara en general, contempleu les vostre mans, els vostres peus, la vostra estructura corporal tota. Penseu que sou ànimes pures ànimes que corren pel univers que sou meravelloses en tot lo seu esplendor.

Què la vida sigue més lleugera i que m'hos la mengessem sencera.

Els carinyets de projectes

Fixeu-vos en la primera incial cadascún sou una!

Joia que regnes en els nostres cors. Sepulcre de or i plata. 

Caramel de mel per a la gola i la ment. Mentalitat oberta i serenitat.

Mil·lenari són les teues paraules, doncs d'ajuda m'enriqueixen 

Núvols de chocolata per a una gran escarlata. que riu com una gran riallera.

Mare de tots nosaltres que ens ajudes que no ens deixes mai, que ens guiaries com una gran ola que surt del mar.

Energia carinyo i fixació, ens encamines a tots i atotes en la narrativa de la vida.

Nades en busca de la rao i tíbies l'aigua quan hi ha molta fredor.

Caritat i ment lluitadora així ets una gran madonna!

Els ideals mai moren!!

Petit es lo món gran són les persones, però que la pau no vos abandone doncs jo estaré en vosaltres.
Sou petites ones que viatgen per l'espai que sempre senriuen en un esglai.
I perquè tenim una joia entre nosaltres que ens proporciona ALEGRIA, que ens fa riure i sentir-nos dones.

El meu cor

 - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

El cor es símbol d'amor, de esforç però també de por.

En ell vivim convivim cada dia, en harmonia i serenitat.

En ell aprenem cada matí, cada tarda com sortir com exprimir la riquesa del nostre esperit. 

Una vida sense ell diuen que es nefasta que no et dóna sortida ni esperança,

però jo, entre llàgrima i llàgrima suplico a la meva ànima que neixi d'una vegada, perquè vull ser estimada perquè vull estimar perquè estic enamorada de la vida.

La pena m'embaeix, i no sé com ensortir-me doncs, jo vull tindre un cor, jo vull tindre ànima, vull llevar-me aquesta pasimonia, que m'amoïna, que no em deixa respirar, de veritat.

Si hi ha algú, si me sent algú, acompanya'm, tinc por, tinc temor perque en aquesta foscor no veig el meu cor no veig la meva ànima no veig alegria només veig llagrimes.

Si algú llegeix això, vull que sàpigue que:

T'estimo de veritat i això em crea una gran serenitat!!!
Los ideals no moren persisteixen!!