Són les 08:00, i com una carícia càlida sento els raigs del sol, despertant-me, dient-me que es hora de començar a donar la benvinguda a aquest màgic día que s'em presentarà.
Aleshores sento el cant de les orenetes anunciant que avui moltes coses pasaran.
A continuació, començo a esmorzar i miro per la finestra impacientment, on vaig plantar aquella llavor que en tant de carinyo vaig cuidar.
Baixo per les escales, neguitosa pel que veurè. Per la meva alegría veiguesseu brotar de les seves tendres rames i sobresortint entre les fuelles una flor blanca brillant amb un olor que te convidava a la millor sensació que et pot arribar al cor.
Pasa el día i sento con lo seu aroma envolta total la casa doncs després d'aquella floreta van sortir totes les seves companyes. Com si volguessin formar una cortina de olors i colors, que arribat la nit em tornessin tot el carinyo i la dedicació que lo vaig donar a aquella petita llavor que desde el primer dia va cautivar lo mejor cor.
Ay quien màgic dia que m'ha anunciat el sol i les orenete.
Quina alegria sento per haver sigut beneïda pel naixement de un èssser viu al qui amb esforços vaig donar caliu!
Passat el tempse unes belles taronges surten amb un suc tan bo i unic que converteix el meu dia a dia en alegries!
